O aquella del ganivet caient verticalment, en un curiós i subtil encomi de l'arma esmolada.

I, amb un encomi professional, afegí- :Emvas a fer perdre els sentits, amor meu.

Però també es pot donar el procés invers: que sota una aparença descriptiva o fins i tot d'encomi, s'amagui un sentit vexatori.

Ja no trobaria altra ocupació digna d'encomi, la novel·la sobre l'índia de cop havia perdut sentit i aquesta carpeta podia acabar-se allí mateix.

-Perquè parleu de la neu al final de l'encomi, quin simbolisme guarda per a Boeci?

-L'Ordeli va semblar una cosa digna d'encomi, per la pietat i les riqueses, de manera que va demanar que l'iniciessin en els seus secrets.