Значения термина enunciació на каталонском

L'enunciació d'aquestes simples veritats no vol pas comportar una apologia sectària de la intuïció.

Encara més notable era el vici del nostre exercici d'enunciació.

La dinàmica narrativa requereix un subjecte de l'enunciació que sorgeixi al bell mig de l'enunciat.

Advertia que durant aquella seca enunciació de números, com durant els emfàtics discursos, alguna cosa, algú, havia mort.

Llevat dels dos primers casos, en els altres s'observa allò que es defineix com a "instància de l'enunciació".

Com en una mena d'enunciació apareguda d'escorç i afegida com una pròtesi als meus pensaments, veig passar el capità Petrus.

No, com a lingüista em van amoïnar l'enunciació i la dicció, que no són circumstàncies conjunturals sinó ben instal·lades en l'idiolecte.

I aquestes, en conseqüència, es verticalitzen i s'autoproclamen inqüestionables, en una enunciació amable amb la forma d'entendre el món dels homes.

Per altra banda, el redactat presenta una enunciació crua, sense concessions ni profunditat que no permet albirar com es podrà dur a terme.

És com tenir una visió molt llunyana d'un món molt proper, l'enunciació d'un moment futur en què tan sols hi sobreviuran líquens i partícules fèrriques.

En la presó que abans mencionàvem, hi ha discursos i dispositius imposats: desenvolupats i subdesenvolupats, democràtics i antidemocràtics, etcètera, que limiten les possibilitats d'enunciació heterogènia.

L'Adamsberg havia notat en ell un gust per les enunciacions solemnes.

L'enunciació d'aquestes simples veritats no vol pas comportar una apologia sectària de la intuïció.

Encara més notable era el vici del nostre exercici d'enunciació.

La dinàmica narrativa requereix un subjecte de l'enunciació que sorgeixi al bell mig de l'enunciat.

Advertia que durant aquella seca enunciació de números, com durant els emfàtics discursos, alguna cosa, algú, havia mort.