En el cristianisme, persona que decideix viure aïllat de la civilització per dedicar-se a l'oració amb Déu.
1 L' eremita s'estava dret contemplant les clarors que es projectaven des del cel.
2 Ara, com el mateix eremita li havia dit, era el seu moment.
3 La veu fonda de l' eremita el va interrogar des de la màrfega.
4 L' eremita aguaitava des del bosc, darrere de la casa del metge Ervinen.
5 La immensa nau de l'església va ressonar quan Crist va dir a l' eremita :
6 Coneixia la gent de la vila on era el campament secret de l' eremita ?
7 No és cap eremita , manté el contacte necessari amb les persones que cal.
8 Per tota resposta, l' eremita es va girar cap al prior de Santa Maria.
9 Però un panteix subtil al ventre de l' eremita el va convèncer del contrari.
10 Com un eremita de la Tebaida sentia necessitat de fer penitència.
11 Un cop més l' eremita va haver de començar la construcció d'un nou campament.
12 L' eremita va tornar a mirar la dona que no deixava d'escrutar-lo amb curiositat.
13 L'oïda fina de l' eremita va sentir lladrucs de gossos que s'enfilaven rierol amunt.
14 L' eremita no va poder evitar un somriure, en escoltar la resposta del foraster.
15 La decepció de l' eremita en llegir el missatge del Happola va ser terrible.
16 Com si d'una aparició es tractés, l' eremita el contemplava just al seu davant.
Другие примеры для термина "eremita"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине eremita
Существительное
Masculine · Singular