Les innombrables vegades que hi he estai, no hi he vist cometre cap barrabassada arquitectònica.

Cric-crac, enllà va l'estai de floc!

Aquell màstil, sostingut sòlidament per obencs metàl·lics, estenia un estai de ferro que servia per hissar un floc de grans dimensions.

Havia estai costum de moltes esglésies posar, sota de la imatge de la Puríssima, un gran estel de vidre, fortament il·luminat, que irradiava molta claror.

El vent provocat per la velocitat horitzontal xiulava cada vegada més agut en els estais.

Ara els polítics i els políticament correctes a fer la llagrimeta del que provoqueu estais enfermos.

Espigues al masteler, estais i contraflocs, tot prenia vent, i la mar escumejava sota la roda.

Els pals, el cordam i els estais van tremolar i una part del velam va caure.

-Troboque hauríem de portar la vela d'estai -diguéen Disko, mirant de reüll el seu germà.

A la claror d'un altre llampec, va veure quatre homes aferrats als pals i als estais; un cinquè s'agafava a la barra del timó trencat.

-Pucestai d'acord que això és un agreujant, però no vull de cap manera que ens bloquegem en això ara.

-Troboque navegaríem amb més facilitat amb la vela d'estai, Salters -vadir en Disko, com si no hagués vist res.