1 Però no vull ser excessiu; no vull infamar Tahití, que només m'ha ofert la seva delicadesa i la seva elegància.
2 Els habitants es resistien a alimentar els qui havien infamat la cristiandat.
3 En aquella nit estranya i plena de claror, em semblà que ella sentia com Guido l' infamava .
4 M'han infamat per haver escollit el que he escollit, m'han obligat a viure amagat, exiliat d'Idris.
6 Després de la Revolució d'Octubre, la pintura de cavallet havia sigut infamada per representar un art aparellat a la burgesia.
7 El fill d'un rival polític del liberal de torn va ser infamat i van haver de demanar perdó enmig d'un informatiu.
8 Que descansi tranquil i que la seva memòria trobi la pau entre els que el respectaven i entre els que l' infamaven .
9 La gent m'ha bescantat, m'ha infamat ; quan vaig arribar a Olivel encinta, fins van untar les portes...
Grammar, pronunciation and more