1
Al seu voltant apareixien fugisserament cares joioses, ulls de diferents colors.
2
Quines aparicions més joioses ofereixen, sovint, les vostres ombrívoles perspectives!
3
Alterno les cançons joioses, ara, amb els poemes més greus i també amb els epigrames.
4
I el nen somrigué en sentir aquestes joioses paraules.
5
Fou un dia de claredat i tebiors inefables; dia de coloraines joioses i enlluernaments triomfals.
6
Les meves fibres, de doloroses es tornaren joioses.
7
Estic sol enmig d'aquestes veus joioses i raonables.
8
Van començar a fluir les narracions joioses.
9
I lliscaven davant seu promeses joioses de dies plens de pau o de ritme frenètic, depèn del moment.
10
Després, quan el tingué ben assegurat, es deixà escórrer branca avall, entre les joioses exclamacions de la jovenalla.
11
Em creia, Germana, que ara que el meu fill és aquí, només tindria paraules joioses per a dir-te.
12
Les més joioses aclamacions em saludaren.
13
Però el mar i el seu univers, els records i les vivències de les èpoques joioses l'acompanyaran per sempre:
14
Tenia la mirada fonda, el rostre greu travessat per ràfegues joioses, els cabells bruns i a les temples cendrosos.
15
Ah, quin estoig farcit de molt joioses carns abellidoríssimes no era protegit per aquelles bragues negres de llenceria fina!
16
Les flors esbatanaven els pètals encongits, joioses de mostrar les meravelles que tota la nit havien servat en secreta cambra.
