1
Abans de posar-se a caminar, va llançar la mirada al balcó que tenia damunt del cap.
2
A quatre grapes va passar a l'altra banda de la carena i va llançar la mirada per damunt del cel del món.
3
Després va tornar a llançar la mirada cap a mi, i els seus llavis encorbats em van dir que veia el que veia tothom.
4
Quan vaig llançar la mirada entorn meu, vaig adonar-me que eren més els que havíem avançat una passa que els que no ho havien fet.
5
L'olor del cafè li procura un benestar que s'accentua quan deixa anar el cos i llança la mirada ben lluny.
6
En Jaume llançava la mirada a l'infinit pel damunt del cap de la Consol, esforçant-se per ignorar l'olor dels seus cabells.
7
I ja davant del finestral, llançà la mirada damunt dels teulats de Pous, volant pel seu paisatge particular, el seu íntim horitzó de blaus lluminosos.