1 Es va aclarir la gola deixant clar que havia sentit la lloança .
2 Havia deixat darrere seu una barreja de sentiments d'odi i de lloança .
3 No vaig voler fer-li la lloança que tantes ganes tenia de rebre.
4 Me n'alegrava, m'afalagava més que qualsevol lloança que ell m'hagués dedicat mai.
5 Acabada la narració d'aquesta situació el Mestre fa una lloança seva.
6 Ell fins i tot escriu poesies en lloança a la vida i l'amor.
7 Res. Totes les seves paraules de lloança pública eren una ficció.
8 Quines virtuts trobava el rei Martí dignes de lloança en els catalans, aleshores?
9 Fins i tot algú, en el fons, veu una lloança a la pàtria.
10 Però la lloança a Maria no menysté l'acció servicial de Marta.
11 Aquesta irregularitat en l'exercici de la feina no em sembla digna de lloança .
12 En aquell moment, massa paraules de gratitud o lloança l'haurien incomodada.
13 Per això, jo crec que una lloança no se m'hauria oblidat.
14 De fet, més val un menyspreu batejat que una lloança anònima.
15 Aquesta màgia no és un joc que juguem per plaer o per lloança .
16 Navarro va tornar a desviar la mirada, desconcertat aquest cop per la lloança .
Другие примеры для термина "lloança"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине lloança
Существительное
Masculine · Singular