Ah!, ja fan bé, d'enramar amb llor beneït les proes dels llaguts!

És mi llor així, perquè això vol dir que és bona amb ell.

Al cotxe, els dos nois hi diuen també unes alicates bec de llor.

No es pot veure bé perquè està darrere una corona de llor feta d'acer.

Al front, hi duen corones de llor i de murtra.

Els cossiers anaven cofats amb un capell cilíndric tot daurat i coronat de llor.

Impossible de desplaçar de l'olfacte l'olor de llor del matí.

Les fulletes de llor hi són a la bona mida, el vi ranci ben mesurat, i la sal ensopegada.

Érem davant per davant de Lloret, la gentilíssima vila que ha pres son nom del llor que enflaira ses hortes i jardins.

A l'article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre el conreu i propietats del llor, o llorer, que és un contraverí.

Concorrien a aquesta mena de processó molts hortolans i pagesos del pla, que feien beneir profusió de rams, especialment de llor i d'olivera.

Quina mà curiosa i honesta cuidava d'aquell fanal i d'aquell ram de llor, que parlava d'una fe tota senzilla i d'una devoció tota prudent?

Les fredorades tardanes d'aquests temps solen matar la llor dels arbres fruiters; la fan caure i, en conseqüència, la collita de fruita se'n ressent.

Per a mi, la Laura és més que una cosina: és com un germana, em comprèn mi llor que ningú, molt més que l'Antonietta.

Recorda't sempre de mi, de qui va defensar l'Arnau Estanyol: Hug Llor.

A Sant Julià de Llor i Bonmatí la calma ha durat poc.