Vostè mateixa és per a mi una mena de tia besàvia.

De fer-li veure amb quina mena de tia anava.

Vostè deu ser una mena de tia llunyana meva.

I el fetge, saps; el fetge d'aquesta mena de ties, ¡quin fetge!

Aquesta mena de ties no s'hi posen de debò fins passada la cinquantena.

Aquesta mena de ties ho duen a la sang, ¡es perden de vista!

-Déusap quina mena de tia vostra és: per part del marit...

-Estàbé, si tu ho vols... "Ets justament la mena de tia que m'agrada tirar-me", va dir.