En algunes religions, especialment en el catolicisme, clergue de categoria inferior a la de sacerdot, que busca viure la seva fe aïllat del món social.
1 El monjo jove que es deia Godwyn va parlar en veu alta:
2 Amb els anys, ha dictaminat la comissió, l'actitud del monjo va empitjorar.
3 Un monjo catòlic, gros i majestuós, s'adreçà indignat i quequejant a l'amfitriona.
4 El monjo m'amenaça amb tota la seva còlera si no m'hi presto.
5 El monjo Bernat Juliol tindrà veu a la comissió però no vot.
6 El monjo Bernat Juliol tindrà veu a la comissió per no vot.
7 Philip va pensar que el majordom l'havia confós amb un monjo qualsevol.
8 El monjo de Montserrat Gregori Estrada m'assabentà del càntic gregorià en moviment.
9 El monjo galtavermell entrà al dormitori, quan estàvem tots arreglats, i digué:
10 El monjo romania palplantat i tremolós, enarborant encara l'espasa tenyida de roig.
11 Viatja amb un cavaller castellà, un antic monjo de l'orde de Calatrava.
12 Van sopar i un monjo els va conduir a la casa d'hostes.
13 Un monjo de cabells blancs estava dret al davant, llegint un llibre.
14 Només hi havia un monjo que hagués perdut un braç: en Thomas.
15 La veu no era ni del monjo arxiver ni del jove amanuense.
16 Probablement algú trobarà que un monjo no pot fer articles com aquest.
Другие примеры для термина "monjo"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине monjo
/ˈmɔn.ʒu/
/ˈmɔn.ʒu/ or
/ˈmɔn.d͡ʒo/ occ
Прилагательное
Masculine · Singular
Существительное
Masculine · Singular