1
Vaig ajudar a incorporar-se els dos amics i vaig abraçar el monjo roget.
2
Era la torxa de Roger i de Garidaina, que, com nosaltres, acudien corrents a la veu del monjo roget.
3
El monjo roget em va ajudar a aixecar-me i tots tres avançàrem pel passadís, sense prendre cap mena de precaució.
4
Més m'hauria estimat caure en combat, com el monjo roget, que no pas veure'm reptar per l'empostissat de coberta, acovardit i poruc.
5
Garidaina i Guiós, però, ja tenien muntures: una mula amansida per a la senyora i un pollí bigarrat per al monjo roget.
6
Estel d'Or, desesmada i confosa, curava dels ferits i, en especial, de Guiós, el monjo roget, que encara no havia recobrat els sentits.
7
El monjo roget, el criat i jo vam entrar al pont, deixant enrere la boira protectora que va arredossar-se al voltant de la senyora.
8
Va eixugar-li la sang del rostre i va descobrir que era Guiós, el monjo roget: ferit d'espasa al pit, sense sentits per la sang perduda.
