1
Una prova de la seva sobrevivència era el simple monosíl·lab que pronuncià:
2
En Robert va respondre un monosíl·lab ofegat mentre rebia una nova remesa d'aiguardent.
3
És possible que un sol monosíl·lab contingui tot l'orgull del món?
4
Miró contestà amb un monosíl·lab i recaigué en una altra tongada de mutisme.
5
Tant un com l'altre amb prou feines si van pronunciar més d'un monosíl·lab.
6
Però malgrat el pur i simple monosíl·lab, la Carmen no quedava convençuda, patia.
7
Abans de pronunciar l'últim monosíl·lab, va semblar que la boca se li feia petita.
8
Fins i tot li fou difícil d'aconseguir que li digués més enllà d'un monosíl·lab.
9
Eco va deixar anar un altre monosíl·lab, encara més fosc.
10
Eco va contestar amb un híbrid de monosíl·lab i gruny.
11
I vaig entrar a la casa repetint aquell monosíl·lab idiota.
12
En aquest cas el monosíl·lab tenia una intenció moral.
13
Només va respondre amb un únic monosíl·lab.
14
A cada pregunta seva, jo responia amb un monosíl·lab; si ell es quedava callat, jo també callava.
15
No va badar boca en tota l'estona, i si Poncet l'interrogava, s'encongia d'espatlles o contestava amb un monosíl·lab.
16
L'altre, que no es movia de la seva actitud d'estàtua sepulcral, va grunyir des de l'ombra un monosíl·lab sord.
