1
La rectoria tenia un aire vagament naïf, d'un bucolisme pacificat i lluminós.
2
Somriure no significa ser pàmfil o naïf o parador de l'altra galta.
3
El rebenta que li diguin naïf, però és un dels nostres grans.
4
Amb tot el que ha plogut, és naïf pensar en aquest canvi?
5
És un cop bastant surrealista, però té un aire naïf molt divertit.
6
Dibuixant prolífic, el seu art fluctuava entre l'estil naïf i l'impressionista.
7
Devia tenir uns vint-i-dos o vint-i-tres anys: la viva imatge del jove naïf.
8
Potser alguns ho poden trobar naïf, però jo no l'hi trobo.
9
D'aquesta manera, es desfà per complet de l'actitud naïf i innocent del seu debut.
10
Què el molesta més: que li diguin naïf o que és el menairó d'Aixovall?
11
Per Gil, és una definició naïf fruit del pensament màgic.
12
De novel·lista naïf de sobte va passar a ser d'avantguarda.
13
És una imatge molt naïf i molt simplificada del país.
14
No obstant això, el noi no era del tot naïf.
15
Estic essent naïf, però aquesta crisi podria ser la solució.
16
O és naïf o simplement encara no ha entès la magnitud de la tragèdia.
