Classe social formada per aquells que en una alguna època foren distingits amb un títol nobiliari. També els seus hereus quan el títol és hereditari.
Синонимы
Examples for "grandesa"
Examples for "grandesa"
1
Si ho fa amb grandesa d'esperit se'l considera també una persona magnànima.
2
L'home hi és tan sols per mesurar la grandesa inhumana de l'edifici.
3
L'Odette era l'únic obstacle en el seu camí cap a la grandesa.
4
Tot això, transferint una aura de grandesa a l'imaginari de l'Amèrica despoblada.
5
Creuen que la humanitat també posseeix la mateixa grandesa d'esperit que ells.
1
Ja m'ha explicat la noblesa i la generositat amb què s'ha comportat.
2
En Wilem tenia raó: a l'Eòlic, jo pertanyia a la petita noblesa.
3
I optant en alguns casos a emparentaments amb representants de l'antiga noblesa.
4
Tenia una veu clara i cultivada, amb l'accent propi de la noblesa.
5
Agraït, el rei va proclamar Sant Jordi patró de la noblesa catalana.
6
Amb ells, probablement, se n'anaren les maneres, les paraules, imbuïdes de noblesa.
7
És una noblesa funcional: amb una funció militar i una funció administrativa.
8
En Biron pertanyia a la baixa noblesa i pràcticament no disposava d'ingressos.
9
Som dels cavallers àcrates, qual títol de noblesa és no sobmetre's mai.
10
Mirnin, estimada, t'agradi o no formem part de la noblesa de Ganzer.
11
Estigui preparada per no ser corresposta en la noblesa dels seus sentiments.
12
Recorda a quan, antigament, només la noblesa podia gaudir de la cultura.
13
Puyol es caracteritzava per la seva elegància i noblesa sobre la gespa.
14
Només al voltant del 1350 va començar a tornar la noblesa, lentament.
15
Hem donat una llarga ullada a la implantació càtara dins la noblesa.
16
Però la noblesa valenciana obtenia així una diàfana ratificació dels seus privilegis.
