1
Ennuegat pel plor, besa el clavell i l'omple d'una rosada de llàgrimes.
2
El riure d'ell i el plor d'ella van rebotar entre les parets.
3
Va ser un plor diferent dels que l'havien assaltat fins aleshores: alliberador.
4
I els qui eren a prop van esclafir el plor tot cridant:
5
Va sentir el plor de la seva filla, l'anunci que havia nascut.
1
Ja ho deia la mare: les grans rialles acaben amb ploralles.
2
De les rialles en vénen ploralles: per a certes noies, fins la mort.
3
Eren ploralles de criatures i no pas d'una de sola, sinó d'una bona colla.
4
L'endemà mateix, les rialles es van convertir en ploralles.
5
En trucar a la porta del forn a casa de la Joana, tot varen ser ploralles.
1
Ai, sembla mentida que descansada et quedes després de deixar anar una bona ploradissa!
2
Però a mi em divertia la ploradissa dels pares, el somiqueig de l'àvia entre queixes i esplais.
3
Ella va aixecar la cara, desfigurada per la ploradissa, amb els cabells despentinats per fora del gemar.
4
Abans, dintre el casal, en alguna cambra alta, havia esclatat una ploradissa formidable; una d'aquestes ploradisses femenívoles sorolloses, complicades i estridents.
5
Però Joanet va continuar en silenci, fora de les ploradisses que l'assaltaven a les nits.
6
Per això es casava, l'Encarna, "ja estic tipa d'aguantar les ploradisses d'aquesta vella borratxa.
7
Però, per l'amor de Déu, eixuga't els ulls, que sento que s'acosta l'Eric i no pot sofrir les ploradisses!