El DNV té l'entrada potejar que ens diu que significa 'moure amb esforç les potes, una bèstia'.

Ella s'ajup per deixar-se llepar el riure i potejar la roba d'estiu, buscant-li l'ànima en els ulls encegats.

Van carregar aquells tresors a les alforges de la mula, que va potejar inquieta, davant de l'inesperat pes, i se'n van anar.

Els remors del vent i les cantúries del bosc hi entraven barrejant-se amb la fressa de l'olla que bullia i el potejar del bestiar.

Mentre parlava, els cavalls van començar a renillar, a potejar i a ventar guitzes amb tanta força que el cotxer va haver de subjectar-los.

Potejar significa 'colpejar amb les potes' i també 'xafigar amb les potes'.

Les bèsties estaven neguitoses i potejaven la neu, amb renills espantats.

La bèstia potejava furiosa, deixant solcs profunds al terra.

Xerrotejarà, farà un pet, et potejarà a l'orella?

Les ombres l'engoliren, però van sentir el so dels cascs que potejaven desacompassadament i acabaven per aturar-se.

Continuava potejant, emetia un remuc.

El cavall potejava, impacient.

- Ielshi arrencaré si no deixa de potejar!

El guàrdia va quedar-se amb la delegada provincial de la secció femenina de Falange: feta una fera, potejava, bramava, esgarrapava, mossegava.

En aquest malson de fang, poteja i ensopega com en un somni; com en un somni ensopega, ensopega i cau d'esquena.

Semblàvem estar allà penjats, a la llum imprecisa de la lluna, dues grotesques criatures potejant el terra i panteixant amb esforç.