Tot de sobte es va quedar ert, va amollar la bandera i trontollà.

Em vaig quedar ert com un fus, mut.Vam eixir al pati tot seguit.

Al tercer intent es va abandonar i l'objecte va quedar ert, deformat, surant com un carbuncle crepitant, il·luminant la solemnitat de la nit.

Es va quedar erta, amb el cap cot i els ulls tancats, escoltant.

Ens vam quedar erts com un bacallà.

Ara tot era fred i les mans quedaven ertes si algú s'aventurava, entre els joncs, a deixar-les anar.

Encara no sabia ni una part de tot el que calia saber i el xicot s'anava quedant ert.

Vaig notar que es transformava cada vegada més, com un cos que es glaça i es queda ert, impassible.

Però de sobte els dits se li van quedar erts, ben just prou forts per sostenir les tisores, incapaços de tallar una mata de cabells...