1
Un rostre arrugat, que em contemplava de baix estant, mentre algú deia:
2
A la llum freda, sense ombres, tenia el rostre arrugat i vell.
3
La preocupació domina per un moment el rostre arrugat i afectuós d'en Carlos.
4
Era baixet i caminava corbat, però el seu rostre arrugat em va somriure-
5
En el rostre arrugat d'en Paul, s'hi va insinuar l'angoixa.
6
Però l'artifici encara regnava: aquell rostre arrugat se servia, bé que matusserament, del somriure.
7
Era l'últim i tenia el rostre arrugat per la preocupació.
8
Aquell home sense dents ni cabells tenia el rostre arrugat.
9
Tampoc ell no havia vist mai aquell tirat pansit, derrotat, del rostre arrugat de Ma.
10
El rostre arrugat de la dona es va il·luminar.
11
Va veure un rostre arrugat, emmarcat de cabells grisos.
12
El seu rostre arrugat oferia un aspecte grogós.
13
Tenia el rostre arrugat i els ulls, d'un blau profund, ressaltaven sobre el cutis lleugerament fosc.
14
El seu rostre arrugat estava amarat de joia.
15
Va callar, amb el rostre arrugat tot blanc.
16
M'ajupo, agafo el seu cap calb, el seu rostre arrugat entre les meves mans, i ploro.
