I dôs, què teniu, sant cristià?

Desgraciat, infeliç i sant cristià que no veus el falliment en què has caigut en esmenar-me la plana.

Què dieu, sant cristià?

Vina, sant cristià, vina.

Heus ací per què no sóc delicat com vós i m'és enterament igual tallar un sant cristià com un cap d'aviram.

Ja dins de la barca, vaig esbufegar i vaig maleir en veu baixa tots els sants cristians.

Els sants cristians no solament s'assemblaven als antics déus politeistes sinó que, sovint, eren els mateixos déus disfressats.

- Inoho sabeu, sant cristià, que la veritat no es pot dir mai?

-Sino és ell qui em demana, sant cristià!

-¡Us enlleireu, sant cristià, entaforat en la vostra barraca!

-Notingus escrúpol, sant cristià-saltà en Pau.

-Quèha d'haver fet bé, sant cristià!

-Quies cuidarà de tu, sant cristià!

Mentres les muntanyes facin àrnica, camamilla, herbes de les set sagnies, herba blanca, herba sanguinària, herba del mal gra, no patireu, sants cristians!

-Aravols esmorzar, sant cristià?

De vegades faig classes d'art hagiogràfic, l'art que representa els sants cristians, i se m'acaba d'acudir que santa Llúcia és la santa patrona dels cecs.