Companys es veu petit, prim com un sarment dins d'un vestit clar.

Un sarment al costat de la seva mà inerta li servia d'inútil gaiato.

Li va semblar que la seva mà dreta s'havia arrapat a un sarment.

Heu de tallar amb un gest sec, sense malmetre el sarment.

I, agafant un sarment d'avellaner bastant gruixut, es posà a caminar cap al periodista.

No cal tocar res, ni estirar la rama d'un ametller o el sarment d'un cep.

Va decidir que, tant a una vinya com a l'altra, hi tiraria cendres de sarment.

I sec com un sarment del seu Maine-et-Loire natal.

N'hi ha que l'anomenen "sarment d'ocell" -vadir la Primera-.

Al mateix temps, prop de la gran figuera, uns quants xics atiaven les fogueres de sarment sec.

Això si abans els sicaris de Lluís Napoleó no el deixen més sec que un sarment, alerta!

Ho sé prou bé perquè ho he vist en la flama del sarment que vaig cremar anit.

Ja veureu que n'hi ha diferents tipus: n'hi ha que neixen de les brocades, dels borrons del sarment.

L'home es passejà per les experiències d'Eragon pausadament, com un sarment espinós que s'obrís pas cap al sol.

Del cep se'n va al sarment.

Del sarment se'n va al raïm.