Значения термина satèl·lit artificial на каталонском

El satèl·lit artificial que travessava com un llamp l'espai exterior en silenci.

No creia que aquests "viroides" (els anomenava d'aquesta manera) poguessin haver sorgit espontàniament dins el satèl·lit artificial.

No hi havia cap estrella tan grossa, ni tampoc era un satèl·lit artificial, perquè no es movia gens de lloc.

El van posar dins una nau espacial i el van enviar a un gran satèl·lit artificial que donava voltes al món.

Va ser el primer satèl·lit artificial llançat a l'espai i la seva òrbita seguia un camí corbat al voltant de la terra.

A més a més, no acabava d'entendre allò del satèl·lit artificial encara que el Gomis havia provat d'explicar-li-ho: ¿per quina raó no s'estavellava?

Hi ha un punt entre una estrella i una altra, en què un satèl·lit artificial no cau ni cap aquí, ni cap allà.

El 4 d'octubre de 1957, la Unió Soviètica va posar en òrbita el primer satèl·lit artificial fabricat per l'home.

Per tant, un satèl·lit artificial instal·lat a l'espai al maig serà l'encarregat de rebre la informació de l'aparell i la rebotarà fins a la Terra.

A l'octubre de 1957, Rússia va posar en òrbita el primer satèl·lit artificial de la història i li va posar el nom de Spútnik I.

D'ací a deu dies, exactament, hem de llançar un satèl·lit artificial tripulat, per humans, naturalment, amb els quals volem experimentar la influència de determinades radiacions...

Però, en aquest cas, per què havien enviat els satèl·lits artificials a l'espai?

Els satèl·lits artificials captaven fidelment imatges de creixement i destrucció.

Fins i tot els satèl·lits artificials ens detecten més fàcilment per la contaminació lumínica!

Però d'altres transmissors (i d'altres satèl·lits artificials) produeixen interferències en aquestes radiacions dirigides.

Una part d'aquesta energia, que pot travessar l'atmosfera, està dirigida a molts dels satèl·lits artificials.