Значения термина silenci solemne на каталонском

En Dan no va respondre, simplement es va submergir en un silenci solemne.

Va interrompre el silenci solemne que va seguir la narració d'en Matthias amb un espontani:

Hi regnava aquell silenci solemne, orgull dels grans hotels.

Regnava un silenci solemne en tot aquell espai solitari.

Es va fer un silenci solemne; però de seguida van esclatar aplaudiments i crits de joia.

Es va fer un silenci solemne.

Precedits per Baby, amb el seu vestit de seda blanc, van sortir a fora en mig d'un silenci solemne.

Era un silenci solemne, que recollia les nostres paraules i ampliava el brogit de les pedres que fèiem rodolar amb les botes.

Van seguir el capellà amb un silenci solemne per allunyar el seu estimat germà Andrea de l'última visita d'aquells pacients que tant l'estimaven.

Però la ràdio estava apagada i a la cuina hi regnava un silenci solemne només trencat per uns sorolls que arribaven de lluny.

La Connie havia de pinçar el paper de fumar regularment, perquè no parava d'obrir-se, i totes dues fumàvem en el nostre silenci solemne, d'hivernacle.

Enmig del silenci solemne, l'inefable aire de malenconia que envoltava la dona encisadorament bella afegia una qualitat que la feia semblar més exquisidament atractiva.

Tot i així, la jove parisenca va sentir un cert plaer en penetrar en aquella solitud profunda, i en el silenci solemne de províncies.

L'Stoner no la va tornar a veure fins a l'hora de sopar, àpat que va ser presidit per l'Horace Bostwick amb un silenci solemne.