1
Però s'ho imaginava tot menys aquestes mirades perdudes i aquest silenci sorrut.
2
Es mossegà el llavi inferior en un silenci sorrut.
3
Mantenien tots un silenci sorrut, sense atrevir-se a moure's; s'aguantaven la respiració fins on els era possible.
4
Lamentava cada paraula aspra, cada discussió, cada hora de silenci sorrut que havia transcorregut en el deixant del conflicte.
5
De fet, algú que s'havia entestat a conèixer-la, tot i el seu silenci sorrut i els seus somriures imperceptibles.
6
En Hans-Åke Waltari observava de cua d'ull en Benny Nieminen, que mantenia un silenci sorrut mentre circulaven cap a l'Svavelsjö.
7
Ell sabia que no acceptaria el seu silenci sorrut, però no en tenia prou amb el també sorrut "Sí".
8
En Nando va emmudir, i dessota aquell silenci sorrut s'hi amagava la maleïda frase: No puc, Maria...
9
Per això havia acabat en aquella situació en què el professorat la ignorava i deixava que segués allà en aquell silenci sorrut.
10
Tots dos van lluitar l'un contra l'altre en un silenci sorrut mentre queien, atacant i defensant-se dins dels límits de les seves ments.
11
Parker hauria pogut dir un munt de coses aspres, com ara "T'acompanyo en el sentiment", però va guardar un silenci sorrut.
12
Amb tot, la Viana va apreciar l'esforç que feia, sobretot tenint en compte que el segon bàrbar continuava apartat, tancat en un silenci sorrut.
13
Les seves preguntes topaven amb silencis sorruts.
