1
Et miro i, des de la vorera, em regales un somriure melangiós.
2
T'equivoques de mig a mig -liva dir després, amb un somriure melangiós.
3
Al rostre de l'hostaler es va dibuixar un somriure melangiós.
4
Amb la mà s'acariciava els rínxols del pubis, dibuixant, als llavis, un somriure melangiós.
5
I somreia amb aquell somriure melangiós i pensarós dels hipocondríacs.
6
Un somriure melangiós va passar pel rostre del detingut, assegut al banc dels acusats.
7
En Hummil va apuntar un somriure melangiós.
8
Es podreix a poc a poc sota les faldilles, amb un somriure melangiós, talment l'olor de violeta que a vegades exhalen els cossos en descomposició.
9
-Oh-Unaltre cop el somriure melangiós i meditabund, d'admiració-.
10
-Jaho veieu, senyor -diguéamb somriure melangiós,- és impossible d'abandonar-seal dol; cal, sens treva, migpartir-seentre els propis afectes i el món.
