Quan en Pere Virolet veié la Florineta que li sortia al pas, cridà:

Així sortia al pas de qualsevol sospita sobre la seva condició.

La gent que els sortia al pas mirava amunt encantada, com si fossin nens.

Com podien els dits dels peus, allí dins, percebre el que els sortia al pas?

Sempre que passava per davant del vinyar, el gos li sortia al pas, bordant com un boig.

Muts tots tres, alerta, amb els ulls ben oberts i l'orella atenta per si l'assassí ens sortia al pas.