L'interès pel despatx, la catifa del Mehmet, fins l'aranyó de vidre, era insuperable.

Li quedava un paquet d'escorça de bedoll ple de sucre d'aranyó.

Per damunt d'una de les pedres, hi corria un aranyó.

Després l'avi Josep li donava un aranyó, que ell escopia de seguida perquè era massa verd.

Com si volgués recompensar-se, o per conservar el bon humor, va acabar posant-se un got de licor d'aranyó.