1
Mirar guenyo em va fer venir mareig, però, i ho vaig deixar de fer.
2
A la Margery li va venir mareig, es va pensar que cauria a terra.
3
Em va venir mareig, devia estar més blanca que habitualment-
4
La seva flaire barrejada amb la pudor de la mort li va fer venir mareig.
5
Un lleu defalliment de temor li feia venir mareig.
6
Quan veig que s'encén noto com l'adrenalina irromp al meu corrent sanguini i em fa venir mareig.
7
Al seu rostre hi havia una expressió mescla de terror i consol que em féu venir mareig.
8
Era la mena de banda que et feia venir mareig perquè es gronxaven ara cap aquí ara cap allà.
9
A l'acte li va venir mareig davant la idea d'unes restes humanes esquinçades, absorbides i triturades dins d'aquelles maquinàries acèfales.
10
M'està fent venir mareig.
11
A la nit vaig veure el cap molta estona, em va venir mareig i no em vaig poder adormir fins a la matinada.
12
Aviat els revolts blancs es van tornar més tancats i feien venir mareig; eren en un d'aquells espirals ascendents de què parlen les religions modernes.
13
Semblava incòmode, com si la seva pròpia convicció li fes venir marejos.
14
Quan penso massa estona seguida en una mateixa cosa em ve mareig.
15
Quin fàstic -vacridar en Rubner-em ve mareig i tot!
16
I ara em ve mareig de pensar en aquells pobres peixos de l'aquari d'en Nikitaris.
