1
Però, a les quatre de la tarda, la veu del deure us fa pensar:
2
És sorda, en aquest moment, a la veu del deure i només obeeix la de l'instint.
3
No vaig demostrar ira, gràcies a Déu!, i vaig obeir la veu del deure que deia: "Acaricia la noia que se't lliurà!
4
-Ésla mateixa veu del deure que t'empeny, a tu, cap a Tònia.