I un altre monjo recità amb l' ànima lacerada per iguals sentiments:

Però, en la seva ànima lacerada, una pena foragitava l'altra.

Amb el cor esberlat i l' ànima lacerada, es va tancar a la seva habitació i, entre plors i gemecs, va recitar:

Però en l'instant decisiu no tingué el coratge de desafiar les ires paternes, i marxà cap al Collell amb l' ànima lacerada.

Dementre, el jove, que ja era a la garjola amb els grillons posats, el cor esquinçat i l' ànima lacerada, recitava aquests versos:

Amb una allau de plors que li sortien de la seva ànima lacerada, ell mateix la portà a una cambra a pes de braços.