Tonada d'afollar nius de la mainada del Pla del Llobregat, recollida per l'autor.

Entre la xicalla de pagès havia estat molt estès el costum inhumà d'anar a afollar nius.

Mai no he fet sots a terra ni he anat a afollar nius; no he herboritzat ni he tirat pedres als ocells.

El gat també l'ha vista a ella i per tant, si és cert que són tan llestos, aprofitarà l'estona d'escola per afollar el niu.

Però nosaltres l'anem afollant com una colla de pillets desenfeinats, inconscients del mal que fan.

Però el poble s'adona de l'engany i la fúria creix: afollen les portes amb ariets, irrompeixen dins el conclave.

Les hosts de Xarbaraz s'afollaren especialment sobre les zones rurals tot incendiant les esglésies que trobaven, i els jueus, a so de tabals, ho celebraven.

-Escolta ,Pere-vadir, però, la Mama Antònia, no gens disposada a deixar que les intencions del seu nebot s'afollessin-.