No m' agrada xafardejar -digué ,peròprosseguí- :Charlessempre havia tingut una inclinació proletària.

No perquè m' agradés xafardejar, sinó perquè em costava creure que hi hagués algú tan perfecte.

Semblava amable i atenta, però també li agradava xafardejar.

Només li agrada xafardejar, i si s'interessa per mi és perquè sóc matèria de xafarderia.

-Nom' agrada xafardejar, però m'agrada allò que sa gent té dins...

-Nores. Als corredors i viatjants, sempre ens agrada xafardejar.

-Jat'entenc..., però no te deu agradar xafardejar a tu...?