Aquest se li assemblava més, petit i eixut, amb aire astut.

Això li donava un aire astut.

Tenia la cara més plena i amb prou feines s'intu­ïa l' aire astut que més tard sortiria a la superfície.

Per què s'ha quedat assegut somrient i insinuant amb aquell aire astut les coses tan salvatges i meravelloses que podia fer?

Amb la boca encara humida de l'aigua que havia begut i els cabells hirsuts, tenia un aire astut i perillós, com de bèstia acorralada.

"El cavaller se'l va mirar amb aire astut.