Apel·laré a la rosa i l'aladre, les fosques veus remoroses que tornen,... Arriben temps de collita i empenta.

Feia anys que aquella finca devia estar perduda i la terra sense l'aladre és un formiguer d'argelagues, coscolls, sabines i ginestes.

Al mig, hi ha un xiquet amb un aladre a l'esquena que fa la relació davant la marededéu, a la porta de la Confraria.