1
Al despatx retroba l'almoiner, visiblement atordit per l'escena que acaba de presenciar.
2
Es va convertir en almoiner de la família dels marquesos de Comillas.
3
El vaig nomenar almoiner perquè passés fora la major part del temps.
4
Vaig criticar-lo per negligència i em va nomenar almoiner per treure-se'm de sobre.
5
I el sagristà i l'almoiner s'han compromès a votar Remigius.
6
Per aquesta raó, moltes cases monàstiques tenen un almoiner, que s'encarrega de repartir les almoines.
7
El caporal Auguste somreia i demanava a mossèn Vinay, l'almoiner de l'hospici, que li llegís poemes.
8
Aquell monjo almoiner era recte i savi.
9
Fou un dels monjos més exemplars de la comunitat i exercí els càrrecs de porter, almoiner, bosser i administrador.
10
Un dels capítols, emmirallat per l'esperit almoiner del poeta de la Renaixença Catalana, fou El plaer de tenir pel goig del donar.
11
Els jesuïtes volen ficar el nas allí on ensumen poder, es malfia l'antic almoiner de l'hospici de les Germanes de la Caritat.
12
L'altre, Martin Serres, li mereix més confiança i pel que fa a Pomian, l'almoiner de l'hospici, un pocapena incapaç d'aquesta mena de maquinacions.
13
La reputació d'un home liberal, almoiner, generós no val, ni en el moment en què millor en gaudeix, el més lleu plaer dels sentits.
14
El sagristà té les seves terres, jo tinc les meves i hi ha dotacions més petites per al cap d'hostes, per a l'infermer i l'almoiner.
15
"Era l'almoiner papal", havia dit algú en una conversa entre diversos religiosos.
16
Però a la sortida d'un populós mercat, Rachid va trobar inesperadament l'excepció a l'atonia almoinera que surava a l'aire.