We have no meanings for "amoïnar gens" in our records yet.
1 Es va mullar de cap a peus, però no s'hi va amoïnar gens .
2 Perquè aleshores si les espardenyes se t'obren no t'has d' amoïnar gens .
3 Es va identificar, però la noia no es va amoïnar gens ni mica.
4 La Berta no es deu amoïnar gens pel que sent.
5 Tenien alçades molt diferents, però això no semblava amoïnar gens ni mica la Kumi Adachi.
6 Però no s'hi va amoïnar gens , al contrari.
7 Però ella no s'hi va amoïnar gens .
8 Els qui entre vosaltres no teniu cap motiu per amoïnar-vos no us hauríeu d' amoïnar gens ni mica.
9 No s'han d' amoïnar gens que ningú pugui trobar mai un paquet de Lucky Strike i es pregunti d'on surt.
10 Però el fet que en Pere Bescompte fos innocent no va amoïnar gens ni mica el batlle Bernat de Bas.
11 I ell s'ha posat a riure i m'ha dit que no m'hi haig d' amoïnar gens ni mica, que el seu oncle ja ho resoldrà, això:
12 El fet que fos poc menys que discret i que en Meirik s'ensumés que hi havia gat amagat no el va amoïnar gens ni mica.
13 Segons va assegurar Seedorf, el peculiar sistema del Girona no l' amoïna gens .
14 Aquest fet, d'haver-lo sabut Quinn, no l'hauria pas amoïnat gens ni mica.
15 No t' amoïna gens si és més llesta que tu: saps que ho és.
16 Si en té se'ls gasta, si no, no s'hi amoïna gens .
Other examples for "amoïnar gens"
Grammar, pronunciation and more
This collocation consists of: Amoïnar gens across language varieties