Lligà Lambertus en un arbre esquifit i s'atansà a l'ombra.

Més amunt, un arbre esquifit esgarrapava la nit i cada branca es retallava, ben blanca, sota una claror ataronjada, tènue i trèmula.

Li vaig explicar que hi havia masses de roca pelada, que amb prou feines deixaven alguna esquerda on pogués créixer un arbre esquifit.

Des d'allà es veia un fort pendís amb alguns arbres esquifits i sotabosc.

Ni una sola palmera majestuosa, ni tarongers florits perfumant dolçament els sentits; només uns quants arbres esquifits i fanals de l'any de la picor.

Els pocs arbres esquifits, deformats per un vent constant en la caricatura d'un creixement aturat, eixamplaven la visió del paisatge i n'emfasitzaven la buidor.