És un bé econòmic, fràgil, vital, renovable, de domini públic i de caràcter global, que ha de ser regulat i harmonitzat.

Definim com a béns públics aquells béns econòmics que tenen com a característica ser no excloents ni rivals.

Somio un món on els béns econòmics estan al servei de la persona, i no la persona al servei del diner.

Aquest és un greu error equivalent a caure en la temptació de voler convertir pedres en béns econòmics de primera necessitat.