I novament em balancejava enrere i endavant, enrere i endavant.

Insistint en l'examen de les constel·lacions, es balancejava enrere i endavant, com si s'hagués oblidat d'Eragon.

Ara es balancejava endavant sobre els dits dels peus, ara es balancejava enrere sobre els talons, com si estigués assegut en un gronxador invisible.

"Ja no en queden gaires", pensà mentre es balancejava enrere sobre les dues potes de la cadira.