1
E ab gran benignitat i cara molt afable los dix tals paraules.
2
L'amable benignitat de la natura era com el confortant perdó de Déu.
3
A pagès, hom les acollia amb benignitat i els donava posada gentilment.
4
No fou benignitat allò que vaig endevinar en la seva mirada gèlida.
5
Recordava la infinita benignitat del món i tota la gent que s'havia estimat.
6
Aquesta mena d'establiments tenen a tot arreu un punt de benignitat.
7
Hi ha anys que arriba a ésser sec, calorós i d'una benignitat perfecta.
8
En qualsevol cas, les condemnes no tindran cap tipus de benignitat.
9
Refiats de la benignitat d'abril, sortim al carrer sense defenses, liquidem ràpidament la primavera.
10
Estàvem tots com immersos, com inconscientment obsessionats per la benignitat de la tarda suavíssima.
11
No he conegut cap altre home en la benignitat del qual pogués confiar més.
12
Acceptà aquell ab molta benignitat e prestament féu fer tot lo que l'ermità havia ordenat.
13
E ell, per la sua gran benignitat e clemència, ha hagut compassió misericorde de vosaltres.
14
Als forns, hi despatxen cossos sense la característica curvatura, rendits a la benignitat de l'allargat.
15
Públius somriu, com si la candidesa d'ella hagués comunicat al seu rostre una benignitat estranya.
16
Tot i així, malgrat la benignitat de la malaltia, semblava que el caràcter li havia canviat.
