1
La Pia era forta; en canvi, ell era una bleda assolellada.
2
Tinc un cos tan o més bonic que aquella bleda assolellada.
3
Està enfilada en una cadira, cridant com una bleda assolellada!
4
I a partir de llavors, la tia Amèlia el va enyorar, bleda assolellada, pobra desgraciada.
5
Les meves filles i la Mar estan assegudes a primera fila amb cara de bleda assolellada.
6
Començant i acabant amb cara de bleda assolellada.
7
Em vaig veure reflectida al mirall del tocador amb cara de bleda assolellada pel record melangiós.
8
I vaig adonar-me que la majoria de dones feia una cara de bleda assolellada que trencava el cor.
9
Que estrenyis més, bleda assolellada!
10
Era una bleda assolellada.
11
Aquella dona havia ben entabanat en Hermann amb males arts; si no ell mai no s'hauria fixat en una bleda assolellada com ella.
12
No parava de dir-li que no volia que tingués por de l'aigua i que havia de deixar de comportar-se com una bleda assolellada.
13
A més, transcendències a banda, et seré franca, em moria de ganes de saber què dimonis em volia aqueixa bleda assolellada".
14
Bleda assolellada!, més que bleda assolellada!, dona havies de ser, ja... Em va mirar amb una angoixa profunda.
15
-Ésclar que serà difícil, tros de bleda assolellada -liva etzibar la Denna-.
16
-Siel que voleu provar-me és que sou una bleda assolellada, som-hi, alceu-lo, aquest dit!
