1
Aquest epigrama, que és d'una carrincloneria gairebé absoluta, és d'una bonhomia indiscutible.
2
L'home volia sortir-se'n sense maldecaps, no sols per bonhomia, sinó per comoditat.
3
Ega va comprendre, i va anar al gra, amb franquesa i bonhomia:
4
Com podem demostrar les nostres intencions pacífiques i amistoses, la nostra bonhomia?
5
Irradiava bonhomia d'una manera ridícula, plàcida, impressionant, que a més era irritant.
6
No pel seu renom sinó per la seva senzillesa, simpatia i bonhomia.
7
Estava molt joiós o, si més no, somreia gaudidorament i amb bonhomia.
8
Amb gran bonhomia, que feia esdevenir crònica la seva cara demacrada, va respondre'm:
9
I en el teu cas a això s'afegeix la teua afabilitat i bonhomia.
10
Al costat dret de l'oncle Albert, Paul Vullo escoltava amb bonhomia.
11
La família en recorda la bonhomia, i en lamenta l'últim tram de vida.
12
A mi me la fas, però no trobaràs tanta bonhomia en aquest món.
13
Ni l'amabilitat que mostra és compassió, ni la bonhomia que exterioritza és tendresa.
14
La bonhomia, el coratge, el sentit de lluita i la voluntat de viure.
15
Però amb tota calma, gairebé amb un somriure de bonhomia, respongué:
16
La seva bonhomia i la seva cultura el feien impecable i implacable alhora.
