1
El comerciant s'afanyà a portar-li tinta, paper i un càlam de bronze.
2
Ell és qui ha ensenyat l'home a fer servir el càlam.
3
I tota emplorallada, entrà a casa a deixar la tinta i el càlam.
4
S'hauria estalviat una vida molt dura, va pensar en mullar altre cop el càlam.
5
Va mullar el càlam amb tinta amb la imatge de Hamid a la memòria.
6
I, per tal de demostrar-ho, va agafar paper i càlam i començà a escriure.
7
L'ancià va anar per mullar el càlam en la tinta però Fàtima l'hi va impedir-
8
Mullà lleugerament el càlam en el tinter i, amb elegant cal·ligrafia, va escriure aquestes línies:
9
Vaig deixar amb recança el càlam i vaig fer uns passos cap a aquell home.
10
Té un càlam generós: quan signa un document
11
El càlam de Flegont xerricava sota la llàntia.
12
També va mirar d'abocar-se en la cal·ligrafia, però veia que el càlam lliscava feixuc sobre el paper.
13
L'home va destapar el tinter, hi va sucar la punta del càlam i va començar a escriure.
14
Déu em guiarà el càlam, n'estic segur.
15
Fàtima es va plantar davant del vell jueu que continuava observant-la amb el càlam a la mà.
16
El càlam va lliscar sobre el paper i va traçar la lletra més bonica que havia escrit mai.
