Tu, nena, vas rebentar la vitrina i vas robar el canut dels minairons.

Però era perillós: amb el canut dels minairons a la butxaca, m'havia de controlar.

Somiava que tenia el canut dels minairons i que els havia de manar feina.

Fa anys i panys, un hereu de cal Tor d'Alós tenia el canut dels minairons.

Me'n recordaré tota la vida, de la temporada que vaig tenir el canut dels minairons.

En una visita al museu, la Bet descobreix el canut dels minairons i decideix robar-lo.

Hi havia, però, una cosa que em feia més il·lusió de tenir: el canut dels minairons.

L'únic que, en comptes del Tor d'Alòs, era el Xollat de Bonarri, l'amo del canut dels minairons.

L'hereu de la Borda del Feu, una masia de la Guàrdia d'Ares, tenia el canut dels minairons.

I doncs, incapaç de saber veure el perill que realment hi ha dins del canut dels minairons.

Pocs dies després, l'estrenava per pujar a Bonarri, el poble d'on procedia el canut dels minairons del museu.

Agafa'l, que m'ha pres el canut dels minairons!".

Quan ja era a la Borda de Borén, es va recordar que s'havia descuidat del canut dels minairons.

Robar el canut dels minairons?

Al cap i a la fi, això de l'art modern no té gran cosa a veure amb el canut dels minairons.

-Expliqueu-me què feia el Xollat amb el canut dels minairons -vaigaprofitar un moment que estossegava.