Un destraler amb cara de mustela que se pensava que tenia dret a tot.

Aquell cara de mustela, en veure'l arribar, segurament li redoblaria els cops perquè tornés a recordar qui era l'amo i qui, l'esclau.

Lo pagès me mirava en cara de mustela, amb lo suriac a la mà, i semblava com si no s'ho acabés de creure.

-Quecallis et dic i no te'n fotis que jo no estic per bromes, cara de mustela!