1
Vaig poder dormir un parell d'hores amb el cel pàl·lid d'abans de l'albada.
2
Al llunyedar les muntanyes es dreçaven tenebroses contra el cel pàl·lid.
3
S'aturà a la finestra i esguardà el cel pàl·lid i desert.
4
La pluja copiosa havia deixat el cel pàl·lid, d'un blau pacífic.
5
Ell li donava l'esquena, una esquena que ara es retallava fosca sobre un cel pàl·lid.
6
Però el bosc, el vent, el cel pàl·lid, la fredor, eren lluny del seu cap.
7
L'ardent foguerada del sol post encenia el cel pàl·lid d'hivern, coronava de flames la llunyana serra.
8
El fullatge era espès, profund i penjant, i estava esquitxat amb flors de color blau cel pàl·lid.
9
Quan va fer el revolt el perfil li va ressaltar un instant al cel pàl·lid de color d'espígol.
10
Vaig arribar al mar, un full grisós sota un cel pàl·lid amb uns quants núvols rivetejats de rosa.
11
Perquè, era cert o no aquell somriure, aquella dolçor en els ulls de cel pàl·lid, aquella boca seductora?
12
A la llunyania, el cim negre i irregular de la muntanya es retallava contra un cel pàl·lid però resplendent.
13
Aquell dia magnífic, aquell cel pàl·lid ple de llum m'impressionaven tant, que vaig començar a sanglotar en veu alta.
14
Davant seu, els cims dentats es dreçaven a gran altura cap al cel pàl·lid, barrant-li el pas i obstruint-h la voluntat.
15
El sol esdevingué calitjós a mesura que avançà el dia, fins que lluí al cel pàl·lid com una perla blanquinosa i alta.
16
El cel pàl·lid del seu damunt és encerclat per la foscor que s'apropa, que no haurien pogut veure encara que haguessin mirat.
