1
La claror blava del cel és intangible com el metall d'un arnès.
2
L'eixugo a la màniga, l'agafo i la giro a la claror blava de la lluna.
3
Me'n recordo: una claror blava cremava al meu gabinet.
4
La porta principal estava tancada, la claror blava de la lluna es filtrava pel vidre entelat.
5
La claror blava havia desaparegut completament del cel quan en Klemet va travessar la carretera a peu.
6
La fulla de la seva espasa estava coberta de gebre; la de l'Altre lluïa amb una claror blava.
7
Quan ella va tornar, molta estona després, es veia exhausta i esblanqueïda a la claror blava dels llums-
8
La pols va formar un remolí com si fos boirina a la claror blava dels llums de gas.
9
Du la cara descoberta, ben neta, potser per la claror blava de la lluna, potser per l'esgotament físic.
10
I feia una claror blava, trista, que ens arribava des de les habitacions per les portes obertes al corredor.
11
Quan la Queralt va obrir els ulls, la primera cosa que va veure va ser una lleugeríssima claror blava, fosforescent.
12
La claror blava dels llums dels cotxes batega per damunt de la verdor fosca dels jardins a un ritme estrany.
13
Quan va tornar a mirar-me, els ulls li resplendien, plens d'un claror blava i metàl·lica, que havia capturat amb aquella llambregada.
14
La claror blava de la ciutat dels terrats es filtrava per una lluerna prima, esberles brillants que il·luminaven l'escala de cargol d'eben.
15
Em quedo sola sota la claror blava del llum superior, i aleshores ho comprenc: no és el primer cop que ve a aquest recinte.
