1
Els arbres es doblegaven sota d'ell i les flors cloïen llurs corol·les.
2
Miràvem el mar en calma on unes gavines esparses suraven com a corol·les blanques.
3
Estan obertes, pels marges i els guarets, les corol·les escassament fines dels cards i de les botges.
4
Els primerencs, és ben cert, han obert ja les seves corol·les tot al llarg de les múltiples branquetes.
5
Roseguen corol·les de flors.
6
L'altre any, altres corol·les càlides, que l'estiu abans encara eren nenes amb el cos dur com els botons de les flors, prendran el relleu.
7
Les corol·les, obertes a una serena plenitud, deixaven anar una aroma dolça sota la llum tamisada d'un teixit de canyes que les protegia del sol.