Enguany s'ha dedicat al decasíl·lab i ha servit també per homenatjar Marí.

No és el decasíl·lab més adequat per a aquest turbulent 2017, però m'agradaria que ho fos.

Si Joan Margarit diu "La llibertat és una llibreria", quantes persones es pararien a rumiar a partir d'aquest decasíl·lab impecable?

És que allò que pots dir en un haiku o una tanka o un decasíl·lab no ho pots dir d'una altra manera.

Aquests dos decasíl·labs són, probablement, de joventut, però ara els pot fer seus.

Són paraules que contenen, en essència, reflexions sotmeses més tard a les regles del decasíl·lab.

Són decasíl·labs, amb accent a la sisena, però em penso que n'hi ha algun de coix.

I ho fa en uns sonets decasíl·labs i unes tankes rimades, arriscat en este últim cas per la dificultat que presenta.

Sí que havia tingut temps, en canvi, de publicar dos llibres de poesia en decasíl·labs blancs i d'escriure els primers capítols d'una novel·la.

Heus ací un d'aquells decasíl·labs perfectes, on no sobra ni falta res i que ha proporcionat una mena de guió a aquest llibre.