1
Als ulls d'un nouvingut, Arrakis sorgeix normalment com una desolació absoluta.
2
Part de la façana havia desaparegut, i el conjunt oferia un aspecte de desolació absoluta.
3
Tots sis ho van veure; una expressió de desolació absoluta els va desdibuixar el rostre.
4
L'escala era un anunci sincer del que vindria a dalt: abandó, brutícia i una desolació absoluta.
5
Els dos sentiments eren el reflex del mirall com un frontó on rebotava la desolació absoluta.
6
La desolació absoluta que transmetia el llenguatge corporal del nano era la perfecta estampa del dolor que provocava una pèrdua.
7
Havia vist aquella mirada de desolació absoluta a les cares de les víctimes d'un crim o en persones involucrades en un accident.
